Residència #5 / SOTAPONT de ZTK
Inauguramos la primera gran residencia 2021 seguida de una nueva exposición en nuestra galería. “Sotapont” vendrá de la mano de Zion Town Kids, un colectivo de artistas que está haciéndose notar en la escena actual del arte contemporáneo en Barcelona. Será una exposición muy experimental resultante de la residencia haciendo uso de técnicas como la instalación, la escultura y el muralismo.
Fechas:
1 al 16 de abril - residencia in sito en la galería B-Murals
17 de abril 12h - inauguración exposición
Exposición en nuestra galería hasta el 29 de mayo.
“El pont, el nostre paraigües i origen d'acció. de voler pintar i no tenir lloc on fer-ho, de no demanar permís per a produïr de manera monumental, de no dependre del criteri de ningú, de descobrir que aquests espais arquitectònics buits amb superfície practicable per allò que volem produïr.
Els ponts de la perifèria, arquitectures elevades i plenes de circumval·lacions que trobem a les terres que mai trepitgem però que sovint visualitzem des de lluny, zones de pas, deixades de la mà de Deu; Ocupades i apropiades per arquitectures monumentals de ciment cru, merament funcionals, dedicades a la entrada i sortida dels nuclis urbans.
Els pilars del pont per on s'acostuma a moure el món es converteixen punts de vista morts. Áreas descentralitzades de les vies de moviment, amagatalls que fan d'aixopluc a la nostra imbècilitat.
Qui sinó un idiota pintaria un mural on no el veies ningú?
Entre idiotesa i imbecil·litat hi ha certa similitud. Els imbècils van més enllà dels perímetres de l'autoritat. Són tildats d'imbècils perquè no és sotmet a les normes preestablertes.
Mentre que la idiotesa conserva un veïnatge molt estret amb la infantilitat, la qual ens aboca a una experiència lliure de qualsevol codificació prèvia.
S'ha de concebre com un desplaçament que posa en suspens la centralitat de la raó.
Són forçes que operen en contra de la força del consens i no releguen davant de la violència que aquest genera. El subjecte s'allibera dels marcs normatius i es llençat a un temps buit, lliure de trama, a un temps infantil.
La idiotesa o la imbecilitat no pretenen canviar les estructures per a unes noves que també voldrien ser dominants ni tampoc busquen canviar l'hegemonia de les coses, sinó que presenten una indiferència radical davant de les lògiques que generen les relacions de poder.
No obliden el problema del sentit ni el sentit com a problema sinó que obliguen a reformular-lo.
Encaren el problema del sentit des d'una perspectiva en la que el sentit no és allò que es reconeix sinó allò que es produeix. No és una cosa que es pugui llegir, és algo a fer, és una feina. Acceptar el sensentit del món com la seva única dimensió de sentit. “
