Sobreexposicions i cures / Ampparito
En el marc de la seva residència, Ampparito planteja una exposició que reflexiona sobre els símbols com a creadors d’identitat, en un moment en que calen especialment mirades despertes com la d’aquest jove artista madrileny.
Un projecte d’Ampparito per a B-MURALS
Juny 2019 - Septembre 2019
Ampparito (Madrid 1991) és un creador que treballa subvertint objectes, significats i realitats per generar noves experiències i situacions. Aquestes poden provocar un ampli ventall de resultats, des de la més absoluta indiferència fins a la més profunda reflexió, passant per desorientació o contemplació.
Instruccions per a la seva no seguretat.
Jordi Pallarés - 2019
Potser tot guió sigui prescindible en el treball d’Ampparito. Potser no. El seu discurs es retroalimenta i es genera precisament en plantejar-se veure les coses d’una altra manera. En sortir-se. En tergiversar la nostra òptica habitual i donar pas a allò sorprenent com quelcom extraordinàriament possible. I és que la intensitat de la nostra tasca amb les imatges ens impedeix qualsevol mínima consciència sobre elles. Ja no sabem volar i encara menys aturar-nos. Ens resignem amb una injusta immediatesa. D’aquí que aconseguir repensar el valor i el significat de determinades imatges i fins i tot facilitar-nos-en la seva manipulació suposa col·locar-nos com a espectadors en una gran i estranya tessitura. Aquesta és la màgia d’Ampparito. Crear un metaespai experiencial en què qualsevol contrainstrucció és benvinguda. Un lloc en què aparentment no ens serveix res del que hem après. Un pas enrere en què reprendre l’impressionisme. Nus. Amb l’única possibilitat de cobrir-nos amb un simple tros de tela rectangular. Fem-ne bandera!
Si desordenem i superposem les línies que configuren qualsevol lletra com a signe visual i lingüístic que és, probablement aparegui una taca informe impossible de descodificar. El mateix pot succeir amb l’alteració formal de qualsevol imatge que funcioni icònicament. La bandera del Japó, per exemple. La percebríem igual si en lloc del seu cercle vermell hi hagués un quadrat del mateix color i mida? Caiguda, desplegada, vertical, horitzontal, pintada o brodada, una bandera és una imatge. Una forma que ens remet a unes emocions ocasionals o retrobades que generen unions o rebuig, que ens fan sentir similars o diferents. Són precisament el conjunt de normes, protocols, recomanacions i consells pràctics sobre el seu ús i manteniment el que ens ha fet pensar en maneres extraordinàries, errònies, inadequades, inconvenients i experimentals d’entendre la bandera como allò que és (i no és) en un sentit molt bàsic i primari.
Què passaria, per exemple, si invertíssim o subvertíssim els colors o la seva alternança a les banderes? En moments d’exaltació nacional o patriòtica, la necessitat de posseir i exhibir una bandera és important. Però en comprar una bandera, ens plantegem realment arribar a rentar-la algun dia com si fos una peça més de roba o preferim que el temps d’exhibició (gairebé sempre a l’exterior perquè és a la “façana” de les cases on creem vincles o ens diferenciem respecte els nostres veïns i on ens exhibim de la manera més còmoda amb l’orgull que ens permet estar a la frontera entre allò privat i allò públic) incorpori en ella trets que denotin solera i reafirmació dels propis principis i creences? Perquè un rentat pot resignificar, però la nostra visió és fins i tot més fràgil i susceptible de ser sobreestimulada. I quan ens exhibim, la imatge sempre és important. És com la seva etiqueta.
Cosida, adhesiva o penjant, l’etiqueta d’una bandera ha de ser visible, d’un material resistent i ha de tenir la mateixa vida útil que la tela sobre la qual informa.
Treballant des d'una posició experimental, com en un laboratori, per a posteriorment interpretar els resultats obtinguts que es classificaran i presentaran a l'exposició que tindrà lloc el dia dimarts 4 de juny.