ENTREVISTA CON ELISA CAPDEVILA
Tàpia és una exposició col·lectiva que va ser comissariada amb la col·laboració d'Axel Void per B-Murals. Aquesta exposició es va inaugurar el 16 de novembre, en exhibició fins al 29 de febrer. Es van reunir 24 artistes de nou muralisme, característics pel seu figurativisme, realisme, i també surrealisme. En paral·lel a aquesta exposició d'artistes urbans i contemporanis, vam convidar alguns d'ells a realitzar murals a la ciutat de Barcelona. Durant aquest període ens vam realitzar vàries entrevistes que recollim aquí.
- Començem per lo més bàsic: com, quan i per què vas començar a pintar?
Vaig començar la meva trajectòria artística als vint anys, just després d’abandonar una carrera en l’àmbit de la ciència al tercer curs. Feia un temps que sentia que el meu impuls creatiu estava molt present, i en un moment concret vaig decidir que no volia limitar-lo a ser una afició i que volia aprofundir. Així doncs, al deixar la carrera, vaig començar a estudiar a una acadèmia d’art tradicional on durant dos anys vaig aprendre la tècnica del dibuix i la pintura del natural. Un cop passat aquest temps vaig voler seguir aprenent pel meu compte.
En algún punt d’aquests dos anys, vaig començar a fer petits murals durant el meu temps lliure. Una afició que va anar creixent a poc a poc fins convertir-se en la meva professió.
- Ens pots parlar una mica sobre l'obra que vas presentar en TÀPIA? Per què vas triar aquesta obra en concret?
Per a l’exposició Tàpia vaig presentar quatre petites obres tractant el tema del Shibari, que és una pràctica eròtica provinent d’Àsia, força antiga. Fa uns mesos que he començat a treballar l’erotisme des de diferents angles. És un tema pel qual, tot i ser un tòpic en la pintura, sento interés personal i per tant em permeto treballar. El que m’interessava en concret de la pràctica del Shibari, és el fet que la llibertat en l’àmbit sexual té un aspecte completament diferent per cadascú de nosaltres, inclús quan aquesta llibertat pot generar imatges no del tot correctes des del punt de vista moral.
- D'on arriba la teva inspiració?
La base de la meva inspiració, com passa a molts altres artistes, la trobo a la meva pròpia vida. Sento una conexió molt gran entre el que em passa a mi i com és el meu art, fins arribar al punt que de vegades em plantejo treballar aspectes de la meva psique per tal de poder veure canvis de forma natural en allò que pinto. Per exemple, sento que una persona que tingui molt present a la seva vida el sentiment de la por, també tindrà por a la hora de fer decisions sobre el llenç, o algú que exerceixi molt de control a la seva vida, tindrà dificultat per deixar més llibertat a la seva pintura.
En quant a temes, m’agrada tenir els ulls oberts a allò que està passant amb la gent del voltant i amb mí mateixa. Pinto persones i moments als que vull donar importància i recordar, pinto allò que em sembla més representatiu del moment en el que em trobo. Solc tenir interès en les relacions interpersonals i la intimitat.
- Amb quin suport et sents més còmode a l'hora de construir les teves obres?
Em sento força més còmode pintant sobre mur que sobre llenc, però és una questió d’actitut i pràctica. Actitud perquè quan pinto un mural sé que tinc un temps limitat, i que no tinc temps de dubtar, i en canvi dóno tot el possible per fer funcionar la idea que he tingut, sigui més bona o menys. Amb la pràctica, cada cop em sento més còmode amb el repte que comporta un mural, em sento còmoda amb la sensació de no saber del tot com anirà, perquè quan pintes un mural hi ha molts factors que condicionen la realització de la teva obra: clima, funcionament de la grua, naturalesa i marca de les pintures que utilitzes, temps, material de la paret, organització de la intervenció artística, energia que tens o no tens.
Pintar sobre llenç es més complicat ara mateix per mí, perquè em trobo amb reptes diferents que no tinc tant per la mà. La principal dificultat amb la que em trobo són els meus propis dubtes. Tenir temps i.llimitat per treballar una obra fa que em perdi molt en el procés. No obstant, últimament estic passant més temps a l’estudi per poder avançar en aquest medi.
- Artistes referents?
Euan Uglow, Catherine Kehoe, Susan Lichtmann, Carolyn Pyfrom, Antonio López, Nicolás Uribe, Ruprecht Von Kauffmann, Vincent Desiderio…
IG: Elisa Capdevila
Text | Àlex Puig Ros
Fotos | Fer Alcalá / Lluís Olivé