ENTREVISTA CON EMILIO CEREZO
Tàpia és una exposició col·lectiva que va ser comissariada amb la col·laboració d'Axel Void per B-Murals. Aquesta exposició es va inaugurar el 16 de novembre, en exhibició fins al 29 de febrer. Es van reunir 24 artistes de nou muralisme, característics pel seu figurativisme, realisme, i també surrealisme. En paral·lel a aquesta exposició d'artistes urbans i contemporanis, vam convidar alguns d'ells a realitzar murals a la ciutat de Barcelona. Durant aquest període ens vam realitzar vàries entrevistes que recollim aquí.
Hola Emilio!
Començem per lo més bàsic: com, quan i per què vas començar a pintar?
La meva fantasia sempre va ser dibuixar comic. Sempre em vaig inspirar en els comics i els videojocs pel seu grafisme i la capacitat de crear mons nous. Més endavant vaig començar amb el grafiti al carrer, no m'agradava i la veritat que no se'm donaven bé els tags ni les lletres. M’agradaven més els colors i, sobretot, el figurativisme. M'inspirava en colors àcids i en coses com la portada d'un àlbum de SFDK, per exemple. A Granada vaig estudiar belles arts. Va ser allà on em vaig començar a ajuntar amb col·legues més afins i posteriorment vaig començar a fer murals figurativistes al carrer. Vaig substituir els esprais per la pintura plàstica.
D'on arriba la teva inspiració?
Sempre m'ha inspirat el figurativisme abstracte. Necessito sortir d'una imatge concreta. Agafo l'estètica de la imatge com a punt de partida per jugar amb les formes. M'agrada enfocar-me en coses abstractes partint de la realitat, així com una interpretació de la realitat més que una creació objectiva. La pintura és una construcció i necessites trobar un equilibri. La composició ha de mantenir-se per si sola, no pot caure's.
Amb quin suport et sents més còmode a l'hora de construir les teves obres?
El mur és el més còmode per a mi. Em dóna més llibertat i em lleva la responsabilitat d'haver de fer-me càrrec de l'obra ja que queda exposada al carrer. També afavoreix a una lliure interpretació ja que no està supeditada a cap galeria. Per mi, el carrer és pur alliberament, un camp de proves. Prefereixo treballar amb aquesta llibertat.
Artistes referents?
Des de sempre, Espanya ha estat històricament un país de pintors figurativistes. La tradició s'ha fos amb el muralisme en un món contemporani, com un pont de l'acadèmia al mur. Axel Void va canviar les regles del joc de l’street art ja que va ser dels primers a començar a pintar, amb el seu estil figurativista, en l'espai públic a partir d'una sèrie de missatges d'allò més potents. El Niño De Las Pinturas també va ser un referent d'allò més important per a mi: és un artista urbà que no surt de l'acadèmia i comença a fer coses realistes. Va trencar els cànons del grafiti. Els referents no sempre han de ser els millors o els teus preferits però formen part del teu procés creatiu i construcció.
Ens pots parlar una mica sobre l'obra que vas presentar en TÀPIA? Per què vas triar aquesta obra en concret? Ens pots parlar una mica d'ella?
Aquesta obra (Rennes) és bastant representativa de la línia de treball que porto fent en els últims anys, centrada en la representació d'espais quotidians, salons, cuines etc. Ja portava un temps treballant aquesta temàtica en murals i ara volia fer-lo en format quadre, dedicant-li mes temps al desenvolupament de l'obra. El que mes m'interessa d'aquests motius és la il·luminació i l'atmosfera que aquesta genera. Intento aconseguir un efecte dramàtic a través de l'ús del color i la taca, sense necessitat d’incorporar figures a l'escena. A vegades si que apareixen persones en alguns del meu quadres, però la idea és tractar-los com si fossin part del mobiliari , fonent-los en l'ambient. En aquest cas en concret no hi ha cap figura representada, però la col·locació de les cadires i la tassa de cafè donen a entendre que si que n'hi va haver, encara que ara no aquest present. També m'agrada el tema de les natures mortes perquè em donen joc a l'hora de pintar, inconscientment en fer figures amb les quals intento acostar-me a la semblança física. No obstant, amb els objectes i entorns em sento molt mes lliure i gaudeixo plantejant la imatge com si fos una abstracció.
Explica’ns una mica sobre el mural que vau fer juntament amb Fafa i Pollo7 a Vallbona… Per què vau triar aquest motiu? Que és el que vau voler representar amb aquesta mescla d'estils tan singular?
Per a aquest mural optem per una composició tipus collage, intercalant parts en les quals cadascun pogués gaudir pintant al seu propi estil. Ho plantegem prèviament en digital sobre una foto del mur. Això ens va ajudar a acabar-ho a temps i anar a cap segur. Era la primera vegada que fèiem una peça conjunta i pensem que deixar molt a la improvisació. Podria ser complicat així que vam deixar bastant tancat l'esbós en la fase prèvia. La selecció d'imatges no té intenció narrativa ni res per l'estil , sinó que cada uns vam posar sobre la taula imatges amb les quals ens sentíem còmodes i junts formem una composició que funcionés gràficament i que encaixés bé amb l'entorn de la paret. Malgrat reconèixer-se motius figuratius (fruites, mobles etc) considero que el plantejament és bastant abstracte. La selecció i col·locació d'imatges respon mes a motius compositius i d'integració en l'entorn. Per a mi és molt important també el repartiment de nuclis de tensió amb molta càrrega d'informació (la zona de les fruites per exemple) en contraposició a altres areees mes planes que donen aire al conjunt. La forma peculiar del mur, amb la teulada a dues aigües també influeix molt a l'hora de compondre la imatge.
Text | Àlex Puig Ros
Fotografies | Fer Alcalá