ENTREVISTA CON FRANCO FASOLI -JAZ-
Tàpia és una exposició col·lectiva que va ser comissariada amb la col·laboració d'Axel Void per B-Murals. Aquesta exposició es va inaugurar el 16 de novembre, en exhibició fins al 29 de febrer. Es van reunir 24 artistes de nou muralisme, característics pel seu figurativisme, realisme, i també surrealisme. En paral·lel a aquesta exposició d'artistes urbans i contemporanis, vam convidar alguns d'ells a realitzar murals a la ciutat de Barcelona. Durant aquest període ens vam realitzar vàries entrevistes que recollim aquí.
Hola Franco!
Pots començar parlant-nos de la obra que vas presentar a Tàpia? Que et va inspirar per a crear-la?
L'obra que he presentat per a la mostra Tàpia és una obra d'una sèrie de treballs on el collage i la pintura dialoguen o se superposen. Són imatges on el dubte sobre si es tracta d'una celebració o un enfrontament són l'eix central. Com un ull que observa amb certa distància el que esdevé entre aquests personatges, sense prendre partit per ningú. Les figures s'entrellacen i el tractament formal reforça aquest entrellaçament.
Què penses, com Street artist, sobre exposar en una galeria d'art quan l'art hauria d’estar al carrer? Creus que és contraproduent?
En aquest cas, em resulta altament conflictiu considerar-me un Street artist. Crec que qualsevol encasellament és contraproduent per a qualsevol artista. Les obres que poden veure's en la mostra Tàpia pot ser que en la seva majoria hagin estat relitzades per artistes que solen fer obres en l'espai públic, però que tant en el tractament com en la disposició en l'espai poc tenen a veure amb el carrer. Crec que en intentar portar certes estètiques del carrer a la galeria, moltes vegades es produeix un soroll que alguns artistes aconsegueixen articular millor que uns altres. Molt s'ha parlat sobre aquest tema i crec que en aquest moment ja és molt mes fluid el vincle entre un espai i un altre. El carrer ha permès a moltissims artistes a fer els primers passos i aconseguir una gran visibilitat i pensar aquests reptes de formes diverses.
Creus que el figurativisme és més important que l’abstractisme?
No crec que un sigui mes important un que l'altre.
Amb quin format et sents més còmode a l'hora de pintar? Mural o llenç? Perquè?
Crec que és una qüestió del moment en el meu cas. Moltes vegades l’únic que vull és estar tancat al meu taller on el procés de creació és mes controlat, on els temps de reflexió són mes prolongats i avui en dia ho valoro moltíssim. També sento, però, la necessitat de treballar en un lloc on succeeix tot el contrari, on l’exposició des del primer minut de l'obra generi interpretacions que em són aliènes i moltes vegades influeixen en el resultat final. Fa alguns anys pot ser que la meva resposta hagués estat mes clara en quant a l’ús d'un mitjà per sobre l’altre però en aquest moment la meva intenció és, precisament, la contrària; que cap d'aquests dos o mes mitjans siguin un limitant.
Quina ha estat la teva major influència al llarg de la teva carrera com artista?
El treball manual que m'ha donat la meva experiència en el món de l’escenografia crec que ha estat el major influent a l'hora de treballar la meva obra. També he tinguts mestres meravellosos que m'han obert els ulls en els moments en els quals creia saber-ho tot. També he tingut col·legues de taller amb els qui he intercanviat infinitat d'hores de pensament i critica sobre la nostra practica, com el cas de Elian Chali o Nicolas Romero (ever).
Text | Àlex Puig Ros
Fotografies | Fer Alcalá